5/09/2010

MANIFEST PER UNA PLANA VIVA: TERRA, NO POLÍGONS! (2010)

La present i caòtica realitat en forma de crisi, atur, especulació, endeutament i corrupció té com a origen l’injust i caducat model de creixement establert i avalat per tota mena d’institucions governamentals, econòmiques, polítiques i socials. Aquest model ha permès l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de molts, ocasionant un important desordre urbanístic, paisatgístic i de mobilitat poblacional.
 
Pel que fa a casa nostra, Osona, la que ja podem anomenar com la “era del ciment ” ens ha deixat, de moment, disset mil pisos buits, polígons semideserts i carreteres a dojo.
 
Malgrat això, la inèrcia és la de seguir pel mateix camí del desencert, de l’excés i del creixement voraç. L’últim invent al respecte, falsejat com una prioritat de desenvolupament econòmic, és la planificació i previsió de fer un macro-polígon entre Folgueroles, Vic i potser Tavèrnoles que ocuparia ’equivalent a cent camps de futbol i que suposaria un pas endavant en quest afany de pavimentar la plana de Vic com més aviat millor.
 
Als promotors d’aquesta obra faraònica, no els serveix de res l’exemple de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on l’atur i la crisi colpegen de valent malgrat la proliferació de tota mena d’infraestructures que tenen el ciment com a ”ídol” incontestable.
 
És per això que diferents entitats de la comarca manifestem la nostra oposició a seguir perpetuant aquesta endèmica manera de fer les coses. Tant és així que volem obrir un debat al respecte tot assenyalant les premisses bàsiques de la nostra proposta. Creiem que la planificació territorial no ha de servir per finançar ajuntaments ni enriquir propietaris, sinó per vetllar pel bé comú.
 
Per tot això manifestem el següent: -Volem mantenir un món rural viu i econòmicament viable que enforteixi la sobirania alimentària enfront la globalització i que garanteixi la integració de les diverses activitats humanes, agrícoles i ramaderes. Una pagesia que al mateix temps esdevingui un puntal ferm, actiu i compromès en les funcions ambientals i paisatgístiques, imprescindibles per desenvolupar sectors com ara el turisme rural i les activitats del lleure.
 
- Volem fomentar iniciatives d'agricultura i ramaderia ecològica que generin valor afegit (producció, transformació i distribució de proximitat) per tal d’abastir el mercat amb productes saludables i de qualitat que facin possible un futur digne als nostres pagesos, al mateix temps que es vetlli pel benestar animal i la salut del consumidor.
 
- Volem preservar la biodiversitat i el paisatge de casa. Es tracta d’un patrimoni de tots que tenim l’obligació de conservar per al gaudi de les futures generacions. Un entorn ben conservat és un gran valor de qualitat de vida pels ciutadans i un antídot davant els efectes de la massificació, l’alentiment de la mobilitat en els desplaçaments, la pressa irreflexiva, el soroll agressiu, la contaminació insana i l’estrès deshumanitzador.
 
- Volem apostar per una nova manera de fer les coses. Per un model econòmic que no depengui del creixement continuat doncs ja sabem que els recursos són limitats. També per la redistribució de la riquesa i el treball així com pel desenvolupament de països i territoris mancats de recursos productius, tecnològics i alimentaris bàsics.
 
- Volem prioritzar l’ètica, sancionant i posant fre a l’especulació, l’enriquiment personal i l’avidesa malaltissa com a motors de devastació. Cal considerar les persones com el centre de l'economia i per davant de la tecnificació sense mesura ja que resulta absurd veure excedents en la producció en contrast amb la precarietat laboral i la llarga llista de ciutadans a l’atur.
 
- Volem treballar fermament per superar el “créixer per créixer”. Cal mirar el futur: el segle XXI serà de la reducció i de la recuperació de la importància dels recursos locals. Cal recordar que només tenim una sola Plana de Vic com només tenim un únic planeta.
 
Per tot això, exigim la paralització del projecte d’urbanització del macro-polígon alhora que reclamen un Pacte pel Territori.
 
Sant Jordi de Puigseslloses, a vint-i-cinc d’abril del 2010
 
ENTITATS D'OSONA PER UNA PLANA VIVA:
Associació d'Agroturisme d'Osona
Casal Boira Baixa
Casal Manel Viusà
CSA La Torratxa
Grup de Defensa del Patrimoni
Grup de Defensa del Ter
Grup de Naturalistes d'Osona
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Maulets – Osona
Unió de Pagesos
Veterinaris Sense Fronteres - Osona
Xarxa pel Decreixement d'Osona

4/09/2010

A PROPÒSIT DEL MACRO-POLÍGON I LA SITUACIÓ GENERAL, PENSEM QUE… (2010)

Requalificar un terreny per multiplicar-ne el seu preu, no és generar riquesa ni ocupació. La planificació territorial no ha de servir per finançar ajuntaments ni fomentar un desenvolupament entès com un creixement continuat, donat que els recursos de què disposem són limitats. Urgeix un model de desenvolupament que assenyali límits tant a la ocupació del sòl, com al consum de recursos. Per pura economia.
GRUP DE DEFENSA DEL TER
 
L’espai agrari, i sobretot la terra fèrtil han patit, en els últims anys a la Plana de Vic, una disminució exponencial, a causa de l’expansió desfrenada d’ocupació urbana, comercial, industrial i d’infraestructures. A partir d’ara mateix, convé blindar tots els espais agraris restants per garantir el funcionament del sector agrari, ramader i forestal que ens ha de proveir d’aliments, de serveis, i de paisatges agro-forestals ben cuidats que ens permetin gaudir d’una qualitat de vida que correm el risc de perdre. 
UNIÓ DE PAGESOS - OSONA
 
Als darrers trenta anys, 75.000 pagesos catalans han abandonat la seva activitat. Alhora es dóna la paradoxa que els aliments que consumim cada vegada proveven de punts més allunyats del planeta. Això suposa una clara pèrdua de la Sobirania Alimentària, cada vegada depenem més d’aliments produïts en altres països. Per revertir aquesta situació és primordial,en primer lloc, la defensa i protecció de l’espai agrari. D’això en depèn la viabilitat de la pagesia, així com un model alimentari de proximitat i qualitat.
VETERINARIS SENSE FRONTERES – OSONA
 
Afirmava Einstein que cap problema el pot resoldre la mateixa consciència que l’ha creat. Sembla que alguns dirigents polítics i econòmics de la Plana encara no ho han après. Ara, per sortir de la crisi, ens recepten un nou polígon industrial, aquest cop Macro!. Per fer front a la crisi ( econòmica, política, ecològica, social, cultural) és necessari un canvi de mentalitat i qüestionar el problema des de l’arrel. Hem de reprendre l’autonomia per definir les nostres necessitats i com satisfer-les. Tornar a l’escala local, relocalitzar les activitats econòmiques i revaloritzar els recursos propis de la nostra comarca, començant per l’agricultura pagesa. Avançant així cap a la sobirania alimentària.
XARXA PEL DECREIXEMENT A OSONA