La pagesia ha fet sentir la seva veu. Han sortit al carrer amb milers de tractors per reclamar dignitat i respecte per la seva professió i una rebaixa de l’excés de burocràcia, que els ofega i desencoratja. Un clam unitari, que ha aglutinat diferents subsectors, orígens, ideologies, inclinacions i sensibilitats. Gent de totes les edats, noies, joves, neorurals, pagesos de tota la vida, convencionals, agroecològics... reflectint la pluralitat i diversitat del sector. Tots a una. Autoorganitzant-se des de les bases. El 15M de la pagesia. Quelcom mai vist.
Les seves concentracions, voluminoses i pacifiques, ens han emocionat i han despertat la simpatia de la població. Han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, debats i tertúlies. Els aplaudim. Ells són els nostres herois de la setmana. Ells són els que ens endrecen el paisatge, els que cuiden boscos per prevenir incendis, els que ens alimenten...
Els que ens alimenten...? Malauradament cada cop menys... Cada cop el que ens posem al plat ve de més lluny (de fora del país i de fora d’Europa) i està més desvinculat del nostre entorn. Es calcula que la suma de tots els ingredients que formen un àpat mitjà han recorregut 4.500 quilòmetres fins arribar a casa nostra. El sistema imperant corporativista empeny cap a una alimentació globalitzada, homogènia, industrialitzada, deslocalitzada i plastificada. Així va desapareixent la gent del camp i els aliments viatgen d’una punta a l’altra del planeta incansablement. Mentrestant, el consumidor, desinformat i mandrós, és còmplice d’aquesta pel·lícula que li passa per davant. Es deixa portar, acomodant-se a les noves tendències, sense plantejar-se què implica. Amb això perdem qualitat, salut, paisatge, biodiversitat, sabors, identitat i cultura.
Despertem! Tenim el dret d’exigir una alimentació veritablement sostenible, justa i saludable, basada en les petites explotacions vinculades al territori, que abasteixin els sistemes alimentaris locals. I és el nostre deure fer-ho. Ens hi va molt.
El que està ara realment en joc és la pugna entre dos models productius i alimentaris. Un model agroalimentari d’interès general, que és sosté en la pagesia que alimenta la seva població circumdant, de forma justa i sostenible. O bé un model agroindustrial, mercantilitzat, despersonalitzat, deslocalitzat, fonamentat en l’agronegoci i els tractats de lliure comerç.
Per tant, no tan sols cal que aplaudim la pagesia que aquests dies es manifesta, sinó que hem d’unir-nos a ells, per exigir un marc alimentari just, sostenible i saludable, basat en la pagesia i els circuits alimentaris de proximitat. Ens hi juguem molt. Potser no compartim el 100% de les seves reivindicacions, potser caldrà acompanyar la transició d’algunes explotacions. Però hem de ser-hi.
I també, no ho oblidem, tinguem present que consumir és un acte polític quotidià molt important. Cada dia votem amb la forquilla, a favor d’un model alimentari o altre. Així doncs, omplim la nostra cistella de la compra amb productes enriquidors, de proximitat, de temporada i saludables. Tots hi sortirem guanyant.
Ester Comas. Enginyera agrònoma i membre de la plataforma Per una Plana Viva
Les seves concentracions, voluminoses i pacifiques, ens han emocionat i han despertat la simpatia de la població. Han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, debats i tertúlies. Els aplaudim. Ells són els nostres herois de la setmana. Ells són els que ens endrecen el paisatge, els que cuiden boscos per prevenir incendis, els que ens alimenten...
Els que ens alimenten...? Malauradament cada cop menys... Cada cop el que ens posem al plat ve de més lluny (de fora del país i de fora d’Europa) i està més desvinculat del nostre entorn. Es calcula que la suma de tots els ingredients que formen un àpat mitjà han recorregut 4.500 quilòmetres fins arribar a casa nostra. El sistema imperant corporativista empeny cap a una alimentació globalitzada, homogènia, industrialitzada, deslocalitzada i plastificada. Així va desapareixent la gent del camp i els aliments viatgen d’una punta a l’altra del planeta incansablement. Mentrestant, el consumidor, desinformat i mandrós, és còmplice d’aquesta pel·lícula que li passa per davant. Es deixa portar, acomodant-se a les noves tendències, sense plantejar-se què implica. Amb això perdem qualitat, salut, paisatge, biodiversitat, sabors, identitat i cultura.
Despertem! Tenim el dret d’exigir una alimentació veritablement sostenible, justa i saludable, basada en les petites explotacions vinculades al territori, que abasteixin els sistemes alimentaris locals. I és el nostre deure fer-ho. Ens hi va molt.
El que està ara realment en joc és la pugna entre dos models productius i alimentaris. Un model agroalimentari d’interès general, que és sosté en la pagesia que alimenta la seva població circumdant, de forma justa i sostenible. O bé un model agroindustrial, mercantilitzat, despersonalitzat, deslocalitzat, fonamentat en l’agronegoci i els tractats de lliure comerç.
Per tant, no tan sols cal que aplaudim la pagesia que aquests dies es manifesta, sinó que hem d’unir-nos a ells, per exigir un marc alimentari just, sostenible i saludable, basat en la pagesia i els circuits alimentaris de proximitat. Ens hi juguem molt. Potser no compartim el 100% de les seves reivindicacions, potser caldrà acompanyar la transició d’algunes explotacions. Però hem de ser-hi.
I també, no ho oblidem, tinguem present que consumir és un acte polític quotidià molt important. Cada dia votem amb la forquilla, a favor d’un model alimentari o altre. Així doncs, omplim la nostra cistella de la compra amb productes enriquidors, de proximitat, de temporada i saludables. Tots hi sortirem guanyant.
Ester Comas. Enginyera agrònoma i membre de la plataforma Per una Plana Viva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada