DE CAMÍ RURAL A CARRETERA COMARCAL
Projecte d’ampliació del camí entre Folgueroles i Tavèrnoles
A la plana de Vic hi ha un munt de camins rurals que uneixen els pobles, envoltats de camps i zones agrícoles. Això fa de la nostra comarca un indret singular, amb un alt valor paisatgístic i ecològic. Però, què passa quan aquests camins es converteixen en carreteres? Doncs que perdem molts dels valors d’aquest mosaic tan divers, i el territori ens va quedant més i més compartimentat i enquitranat.
Actualment, la Diputació de Barcelona té sobre la taula un estudi informatiu per convertir el camí que va de Folgueroles a Tavèrnoles en una carretera de “veritat”. L’estudi preveu eixamplar i modificar el traçat actual del camí, per transformar-lo en una carretera de 6 metres d’amplada. Aquest projecte només té en compte el pas de cotxes i camions, i no dona alternatives als vianants i ciclistes que utilitzen la via a diari, i que són força nombrosos. Cal esmentar que aquest camí està inclòs en el Pla de Vies Pedalables de la Plana de Vic, que va aprovar el Consell Comarcal, i l’estudi no ho ha tingut en compte.
Les entitats que formem la plataforma Per Una Plana Viva creiem innecessari i contraproduent aquest projecte, ja que va en contra de la lògica mediambiental actual.
D’entrada, el camí que es vol ampliar és un camí curt (1,5 km), que ja està asfaltat i on el volum de trànsit és molt baix (800-900 vehicles diaris). Un eixamplament comportaria un increment de la velocitat de circulació, augmentant el risc per als mateixos conductors, per a ciclistes i per a vianants. També faria augmentar la mobilitat motoritzada, incrementant la contaminació de la zona i el nombre de vehicles dins del nucli urbà de Folgueroles.
Tampoc veiem clar com es resoldrà l’entrada a Folgueroles. En aquest punt, la carretera formaria un coll d’ampolla que, juntament amb el previsible increment de trànsit pel centre del poble, podria ser l’excusa per a demanar una futura variant que destrossés encara més el territori.
Per poder eixamplar el camí, l’estudi actual preveu la tala d’una quarantena d’arbres majestuosos, a tocar dels límits de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Tot plegat provocaria un fort impacte ambiental (paisatgístic, acústic, d'hàbitats, etc.) en una zona que té un alt valor ecològic. El camí creua tres territoris d’òliba, que és una espècie protegida a Catalunya, i l’augment de vehicles suposaria un increment del risc d’atropellament per a aquesta espècie.
Si la raó per executar l’obra és la seguretat a la carretera, considerem que hi ha altres mesures que es poden prendre per tal d’evitar accidents. Una opció seria la d’intercalar zones amples i estretes per facilitar el pas de vehicles que es creuen. Una altra solució, si l’obra s’acaba fent, podria ser la que proposa Osona amb Bici: fer una “carretera 2-1”, on la prioritat és per als vianants i les bicicletes, i permet el pas de vehicles a motor per un sol carril al mig. Si els vehicles es creuen, un dels dos vehicles ocupa el carril bici de manera momentània si aquest està lliure. Recentment, la pròpia Diputació ha fet una carretera 2-1 en un camí de l’Alt Penedès. També caldria apostar pel transport públic de la zona que, actualment és quasi inexistent. A Tavèrnoles hi ha tan sols 2 busos per sentit cap a Vic en tota la setmana, i no n’hi ha cap en direcció a Folgueroles o Sant Julià.
Així doncs, tenint en compte que ens trobem en una emergència global en molts àmbits: contaminació de l’aire, de l’aigua, pèrdua de biodiversitat, sequera, escalfament global, etc. podríem trobar maneres més respectuoses i adaptades a un entorn rural de baixa capacitat, com seria aquest cas; menys agressives amb l’espai natural i que fomentessin una mobilitat més sostenible.
Marga Pou
Membre de la plataforma Per una plana viva!
19 de gener de 2024
Projecte d’ampliació del camí entre Folgueroles i Tavèrnoles
A la plana de Vic hi ha un munt de camins rurals que uneixen els pobles, envoltats de camps i zones agrícoles. Això fa de la nostra comarca un indret singular, amb un alt valor paisatgístic i ecològic. Però, què passa quan aquests camins es converteixen en carreteres? Doncs que perdem molts dels valors d’aquest mosaic tan divers, i el territori ens va quedant més i més compartimentat i enquitranat.
Actualment, la Diputació de Barcelona té sobre la taula un estudi informatiu per convertir el camí que va de Folgueroles a Tavèrnoles en una carretera de “veritat”. L’estudi preveu eixamplar i modificar el traçat actual del camí, per transformar-lo en una carretera de 6 metres d’amplada. Aquest projecte només té en compte el pas de cotxes i camions, i no dona alternatives als vianants i ciclistes que utilitzen la via a diari, i que són força nombrosos. Cal esmentar que aquest camí està inclòs en el Pla de Vies Pedalables de la Plana de Vic, que va aprovar el Consell Comarcal, i l’estudi no ho ha tingut en compte.
Les entitats que formem la plataforma Per Una Plana Viva creiem innecessari i contraproduent aquest projecte, ja que va en contra de la lògica mediambiental actual.
D’entrada, el camí que es vol ampliar és un camí curt (1,5 km), que ja està asfaltat i on el volum de trànsit és molt baix (800-900 vehicles diaris). Un eixamplament comportaria un increment de la velocitat de circulació, augmentant el risc per als mateixos conductors, per a ciclistes i per a vianants. També faria augmentar la mobilitat motoritzada, incrementant la contaminació de la zona i el nombre de vehicles dins del nucli urbà de Folgueroles.
Tampoc veiem clar com es resoldrà l’entrada a Folgueroles. En aquest punt, la carretera formaria un coll d’ampolla que, juntament amb el previsible increment de trànsit pel centre del poble, podria ser l’excusa per a demanar una futura variant que destrossés encara més el territori.
Per poder eixamplar el camí, l’estudi actual preveu la tala d’una quarantena d’arbres majestuosos, a tocar dels límits de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Tot plegat provocaria un fort impacte ambiental (paisatgístic, acústic, d'hàbitats, etc.) en una zona que té un alt valor ecològic. El camí creua tres territoris d’òliba, que és una espècie protegida a Catalunya, i l’augment de vehicles suposaria un increment del risc d’atropellament per a aquesta espècie.
Si la raó per executar l’obra és la seguretat a la carretera, considerem que hi ha altres mesures que es poden prendre per tal d’evitar accidents. Una opció seria la d’intercalar zones amples i estretes per facilitar el pas de vehicles que es creuen. Una altra solució, si l’obra s’acaba fent, podria ser la que proposa Osona amb Bici: fer una “carretera 2-1”, on la prioritat és per als vianants i les bicicletes, i permet el pas de vehicles a motor per un sol carril al mig. Si els vehicles es creuen, un dels dos vehicles ocupa el carril bici de manera momentània si aquest està lliure. Recentment, la pròpia Diputació ha fet una carretera 2-1 en un camí de l’Alt Penedès. També caldria apostar pel transport públic de la zona que, actualment és quasi inexistent. A Tavèrnoles hi ha tan sols 2 busos per sentit cap a Vic en tota la setmana, i no n’hi ha cap en direcció a Folgueroles o Sant Julià.
Així doncs, tenint en compte que ens trobem en una emergència global en molts àmbits: contaminació de l’aire, de l’aigua, pèrdua de biodiversitat, sequera, escalfament global, etc. podríem trobar maneres més respectuoses i adaptades a un entorn rural de baixa capacitat, com seria aquest cas; menys agressives amb l’espai natural i que fomentessin una mobilitat més sostenible.
Marga Pou
Membre de la plataforma Per una plana viva!
19 de gener de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada