6/03/2021

Taula rodona: Osona, comarca agroramadera. Què en queda de la pagesia?

En l'espai idíl·lic de Malla, al mas Pratdesaba, com un reducte dels gals d'Astèrix que manté un paisatge agrari d'alt valor,  vàrem gaudir del debat: "Osona, comarca agroramadera. Què en queda de la pagesia?"
Precisament la pagesia i els terrenys agrícoles es van demostrar la peça clau, tot i el menysteniment econòmic que els otorga el mercat, per l'assoliment d'una planificació territorial que encari els reptes de futur de disminució de la mobilitat de persones i mercaderies; així com el manteniment de la biodiversitat i els recursos naturals.
Alhora, aquesta pagesia és clau per garantir, en un futur potser no massa llunyà, una alimentació saludable a la població local. En aquest sentit, la terra fèrtil de la plana de Vic, esdevé capdal, no només per Osona, sinó per tota la regió metropolitana de Barcelona (5 milions de persones). Hi ha diferents experiències de protecció del sòl agrari a nivell mundial i a casa nostra. Ens caldrà veure com protegim aquests espais a Osona; i gairebé més difícil encara, com podem aconseguir relleu en les activitats agràries, i fer l'acompanyament cap a models més sostenibles de producció i de consum.

5/27/2021

Nova proposta de les jornades de reflexió i debat per conèixer i entendre més la realitat de la Plana de Vic i Osona, amb la taula rodona “Osona comarca agroramadera. Què en queda de la pagesia?” organitzada per la plataforma Per una plana viva, el proper dimarts 1 de juny a 2/4 de 8 del vespre al Mas Pratdesaba de Malla.

Aquesta és una comarca eminentment rural, amb una històrica i forta presència del sector agropecuari, que ha marcat el seu caràcter i idiosincràsia. Si bé, les darreres dècades, noves activitats i usos del territori van agafant forma i posen en qüestió la preponderància d’aquest sector. Alhora es donen canvis molt importants dins el sector, altament tecnificat, intensament relacionat amb els mercats globals i que veu com la petita pagesia tradicional vinculada al territori està essent desplaçada per grans grups empresarials foranis.

Què en queda de la pagesia? Quins són els reptes de futur? Com s’alimenta la població local? Quin paper juga en la transició energètica i l’emergència climàtica el sistema agroalimentari?

Aquests són dies de feina intensa al camp, com podeu veure amb el tragí de tractors i remolcs pels camins i conreus. Malgrat això, volem dedicar aquesta estona del dimarts a la tarda per parlar de i amb la pagesia, de com està el sector i com aquest és relaciona amb la ciutadania que ha d’alimentar. Ens hi vols acompanyar?

Amb aquestes ja són quatres les jornades que hem realitzat durant aquesta primavera, un cop rellançada la plataforma, per aprofundir en el coneixement del nostre territori. Hem tractat els temes que ens han semblat inicialment més rellevants: urbanisme, transició energètica, socioeconomia i pagesia.

Amb tot aquest pòsit i informació, entrarem en una fase de treball intern amb totes les entitats que formem part de la plataforma Per una Plana Viva per decidir els pròxims punts a treballar i accions a emprendre. Esperem ser assertius i continuar amb el vostre suport, seguiment i col·laboració. Seguiu atents a les xarxes socials i no dubteu en contactar-nos si ho considereu oportú.

4/29/2021

 

Com ens movem a Osona? quines activitats econòmiques promovem? quines tendències demogràfiques tenim?...

Totes aquestes variables acaben afectant i configurant el territori que tenim, acaben repercutint d'una manera o altre en els recursos naturals més propers, i en el model de societat que anem teixint en els pobles i ciutats de la comarca.

Saber on som és fonamental, per això el proper dijous 6 de maig a les 19.30h al Museu del Ter de Manlleu, la Sandra Àlamo, tècnica de l'Observatori socioeconòmic d'Osona, ens farà una fantàstica radiografia, amb les dades a la mà, de la Osona que tenim avui:

"En els darrers 20 anys canvis demogràfics, econòmics i socials han contribuït a una transformació lenta però sostinguda de la comarca. Aquests han impactat de manera desigual al territori, concentrant l’activitat econòmica en algunes zones, afavorint el despoblament en altres.

Durant la primera dècada del segle XXI una important onada migratòria, en resposta a la forta demanda de mà d’obra poc qualificada d’un model productiu basat en la intensitat de treball i no de coneixement, va provocar un intens creixement demogràfic a Osona; en només 20 anys un augment del 29% de la població. També un creixement econòmic, però molt polaritzat.

La crisi financera del 2008 va augmentar les desigualtats i la pobresa, i ara som davant la incertesa de les conseqüències socials de la pandèmia de la Covid-19. En aquesta xerrada repassarem a partir de les dades de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona algunes de les principals tendències i reptes per a la pròxima dècada."


Fa uns dies sortia publicat a El 9Nou que "Osona es vol posicionar com el tercer cinturó logístic de Catalunya". Com molt bé deien des de l'associació de veïns i veïnes de Sentfores - La Guixa: On s'ha pres aquesta decisió? Algú ha preguntat a la ciutadania? El futur de la terra fèrtil és acabar sota l'asfalt?

Des de la Plataforma Per una Plana Viva! us convidem a reflexionar, alçar la veu, participar, i treballar per construir un model comarcal més coherent amb els grans reptes que tenim aquest segle XXI.

4/11/2021

Per protegir la TERRA FÈRTIL, prioritzem les teulades i reduim el consum energètic!

Èxit de convocatòria de la caminada Per una Plana Viva! Tot i el mal temps, un centenar de persones han participat de l'excursió, guiats per la gent del Centre Excursionista de Torelló. Hem pogut veure polígons buits, grans eixos viaris pel cotxe que generen molta especulació pels terrenys, i grans línies d'alta tensió. Tot això, per paratges agrícoles i naturals d'alt valor.

Com podem posar en valor els terrenys agrícoles? Aquest entorn idíl·lic, ha set l'escenari de fons, per parlar d'una de les amenaces més grans que hi ha actualment a la terra fèrtil: els nous projectes de parcs solars que van sortint com bolets per tot el territori. Segons Gil Salvans, de l'Agència Local de l'Energia d'Osona, anem tard. Els molts diners de fons Europeus que s'estan invertint en energies renovables per fer realitat els plans de transició energètica, que marquen que un 50% de l'energia al 2030 ha de ser procedent de fonts renovables, estan anant molt de pressa, i encara no tenim molta legislació adaptada, ni estem políticament preparats per fer-hi front. Però cal que ens hi posem. Cal que ens posem a treballar amb urgència per evitar que tots els diners acabin en mans dels grans grups energètics, que volen continuar amb el model centralitzat de producció energètica, de grans parcs solars o eòlics, controlats per poques mans. La transició energètica s'ha de fer, però hem d'aconseguir que l'energia es produeixi el més a prop possible d'on es consumeix, i de forma descentralitzada. En aquest sentit caldrà impulsar comunitats energètiques participades per administracions locals i per la ciutadania.Gil Salvans també ha set molt clar: cal reduir la despesa energètica de les nostres societats. No n'hi ha prou amb substituir una font d'energia per una altra. Si no reduïm la gran despesa energètica (mobilitat, indústria, climatitzacions, etc.) no en tindrem prou amb les teulades. Amb els consums actuals d'energia, si aconseguim omplir totes les teulades, aquestes només podrien acollir el 60% de les plaques necessàries; i el 40% restant hauria d'anar en sòl rústic. I, lamentablement, aquest serà dels primers a ser ocupat perquè els terrenys rústics són més barats. De totes maneres, caldrà ser imaginatius perquè no tot el sòl rústic és terra fèrtil, ni té el mateix valor productiu o ambiental. També hi ha erms, polígons buits, terrers, abocadors clausurats, canals de reg, vorals de carreteres, etc., que caldria prioritzar, abans que la terra fèrtil. Mica en mica anem dibuixant un pla per a la transició energètica... però tenim un pla per la sobirania alimentària? Tenim un pla per la pagesia? Com protegim la terra fèrtil? Tenim un Pla per la Plana?

3/31/2021

Diumenge 11 d'abril... VINE A CAMINAR I DEBATRE PER LA PLANA QUE TENIM!!

Com que no sabem valorar el terreny agrícola, sembla que qualsevol idea és bona per acabar amb les activitats agràries. Per això mica en mica, la terra fèrtil de la Plana de Vic, va quedant sota polígons buits; a l'espera de ser urbanitzada pels creixements dels pobles (tot i els habitatges buits!); o en els darrers temps, com a lloc perfecte perquè grans inversors d'arreu instal·lin PARCS SOLARS.

Nosaltres estem convençuts que cal preservar els terrenys agrícoles i la pagesia,  perquè són un element clau i indispensable pel nostre futur. També ho és l'energia solar, però volem que aquesta es pugui produir de manera descentralitzada on més se'n consumeix: a les teulades de cases i zones industrials. PLAQUES SOLARS A LES TEULADES!!

Us convidem a reflexionar-hi tot caminant pels voltants de Puig Agut, per entendre el territori únic de la Plana de Vic, per comprendre el què estem destruint, i per poder debatre com podem construir un futur millor...

📢 Diumenge 11 d'Abril ❗❗❗ 

➡️10h CAMINADA Per la Plana que tenim
✍ Inscripcions de 2/4 de 10 a les 10 del matí.
🏃🏃Recorregut de 7km amb diferents parades on coneixerem les característiques del territori i les seves amenaces actuals!

➡️ 12h XERRADA Té sentit posar plaques solars en terreny rústic? D'on hem de treure l'energia a Osona? a càrrec de Gil Salvans, responsable tècnic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona.☀

Us hi esperem!😉

Organitza: Per una Plana Viva

3/12/2021

Presentació de Per una plana viva amb més de 30 entitats adherides

Aquest dijous 11 de març s’ha presentat la plataforma Per una plana viva al teatre-auditori de Calldetenes, per tal de començar a caminar conjuntament totes les persones interessades i les més de 30 entitats adherides, amb l’objectiu d’articular una iniciativa ciutadana per pensar la plana de Vic com una unitat de conjunt i amb la sostenibilitat com a base. Per fer front als reptes del present cal una nova mirada territorial que superi la visió municipal.

L’acte de presentació va constar de la lectura del manifest per part d’en Víctor Sunyol i diferents representants de les entitats adherides, d’un tastet musical amb Guillem Roma i la conferència d’en Carles Crosas, que va estimular el debat amb tot un seguit de preguntes entorn el present i futur de la plana de Vic.

Diferents idees que van sorgir durant l’acte anaven entorn de que cal un pacte pel territori, entre diferents agents, transversal, amb debat enriquidor i propostes de futur. També que cal una mirada de conjunt, els POUMs municipals no serveixen per donar resposta als reptes de futur, sinó que solen agreujar-los. I finalment que és indiscutible que cal reaprofitar i omplir el què ja tenim construït, però també que és imprescindible posar la mirada en els terrenys agrícoles: com fem possible la pagesia.

Prop d’un centenar de persones van seguir l’acte en directe al teatre-auditori de Calldetenes i des de Instagram Live.

Properament es faran públiques les següents activitats de la plataforma Per una plana viva, que estan preparades per aquesta primavera.

Manifest Per una plana viva (2021)

 

Les propostes de nous creixements urbanístics i infraestructures en terrenys rústics, plantegen molts dubtes sobre el futur de la Plana de Vic. Creiem que és urgent un canvi de model de planificació territorial que miri la Plana de Vic com un tot, que permeti aturar l’augment de la superfície urbanitzada, dignificar i donar ús al que ja tenim construït, i salvaguardar els terrenys agrícoles i els espais naturals.

- Volem protegir el terreny agrícola. Necessitem pagesos i pageses.
- Volem donar ús als habitatges buits. Cal aturar la contínua expansió urbanística.
- Volem pobles compactes per fer possible el petit comerç.
- Volem reduir la mobilitat amb vehicle privat, afavorir el transport públic i l’ús de la bicicleta.
- Volem mantenir espais agraris i naturals de lleure i per fer esport amb respecte, indispensables per la salut física i mental.
- Volem recuperar aqüífers, rius i rieres. Cal fer un ús racional de l’aigua.
- Volem mantenir i millorar la biodiversitat del territori.
- Volem un model energètic descentralitzat, participat per la ciutadania i basat en renovables. Posar grans pacs solars en terra fèrtil és un despropòsit.
- Volem un model econòmic més diversificat, dimensionat a la comarca, sostenible i que generi llocs de treball dignes.

Som moltes les persones i les entitats que volem ajudar a construir un altre model territorial per a la Plana de Vic amb una mirada de conjunt, i que posi en qüestió el sistema de finançament i l’organització municipal. Un model que tingui en el punt de mira el bé comú i el llarg termini. Un model que treballi per reduir les desigualtats, perquè entenem el progrés com un aprofundiment del coneixement al servei de l’estat del benestar i la democràcia. Recuperem la idea del bé comú.

11 de març de 2021