El diumenge 15 de febrer la plataforma Per Una Plana Viva hem organitzat la segona passejada de la sèrie “Observem la Plana que Tenim” dins del marc de la demanda d’un model territorial conjunt de la Plana de Vic.
La primera passejada es va fer el 29 de novembre a Tona on, amb l’acompanyament del Grup de Naturalistes d’Osona vam recórrer un curt itinerari on vam poder observar un canyissar que és una de les poques zones humides que té la Plana de Vic i on hi viuen diverses espècies protegides, i que fa temps que està amenaçat per la previsió de creixement del polígon industrial Les Goules. També es va explicar el projecte dut a terme pel Grup de Naturalistes d’Osona en masies d’aquesta zona per posar en marxa la reserva de rapinyaires nocturns de la Plana de Vic, en col·laboració amb els propietaris i masovers d’aquestes masies que han col·laborat facilitant espais compatibles i eliminant perills que afecten greument aquestes espècies.
En aquesta segona passejada hem conegut un cas que s’està repetint a diversos municipis de la comarca, que és la planificació urbanística desmesurada que posa en risc grans superfícies de sol agràri d’alt valor convertint-lo en sol urbanitzable. En el cas de les Masies de Voltregà hem comptabilitzat fins a 25 hectàrees de camps agrícoles que han passat a ser urbanitzables a mercè de l’especulació urbanística, i preveu un creixement demogràfic desmesurat fent que passi dels 3.600 habitants actuals, a gairebé 5.000 habitants els propers anys, sense que s’hagi previst el creixement dels serveis que aquesta població necessitarà, ni en l’àmbit sanitari, ni l’escolar, ni el comercial, ni en la mobilitat. El sòl agrícola de la Plana de Vic és un recurs que dóna riquesa al nostre territori, i és imprescindible per assolir la sobirania alimentària i fer-nos menys dependents de les importacions, al mateix temps que garanteix una vida digna a la pagesia perquè pugui seguir vivint i conservant el territori.
L’urbanisme de creixement desmesurat de promocions d’habitatge sense serveis converteix aquests pobles en barris dormitori socialment disfuncionals. El conjunt dels municipis de les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà tenen actualment una població propera als 7.000 habitants, i amb el creixement previst, pensem que massa optimista, se situarien prop dels 10.000, però sense els recursos, ni infraestructura, ni els equipaments de poblacions d’aquestes dimensions. Les darreres dècades s’ha apostat per un model de grans centres comercials situats a les perifèries dels municipis que han fet desaparèixer pràcticament la major part del comerç de proximitat que compleix també una funció social als pobles, i obliga a la gent a desplaçar-se grans distàncies cotxe per aprovisionar-se lluny dels habitatges i barris on viuen.
En menys d’un mes l’Ajuntament de les Masies de Voltregà va aprovar la moció promoguda per la plataforma “Per Una Plana Viva” el 15 de setembre del 2023, i el 13 d’octubre aprovaven aquest POUM amb un contingut totalment oposat a la moció en la que es comprometien a “...encaminar les polítiques municipals i els nous plans d’ordenació urbanística (POUM), en la mesura del possible, cap a la preservació dels espais naturals i agraris, per no agreujar-ne la fragmentació. Treballarem per adoptar una visió de conjunt territorial, bo i entenent que és imprescindible treballar en col·laboració amb els altres consistoris. Així mateix, prioritzarem la utilització de tots els espais ja construïts, ja sigui per a usos residencials, industrials o comercials, abans que la planificació d’urbanització de nous espais. També pel que fa a nous projectes d’infraestructures energètiques, prioritzarem els espais ja construïts, fent bo el principi de cautela, a fi de potenciar la sobirania alimentària com a repte de país.”
La plataforma Per una Plana Viva venim denunciant la manca d’un model territorial conjunt de la Plana de Vic, doncs entenem la Plana com una àrea metropolitana de 170.000 habitants on caldria planificar conjuntament les infraestructures (polígons industrials, carreteres, ferrocarril,...) i els equipaments (sanitaris, educatius, culturals,...), i de la mateixa manera mancomunar recursos i impostos per homogeneïtzar els serveis allà on calen, i no on es recapten més impostos. Tenim casos de municipis amb nivells elevats de pobresa que no tenen prou recursos per atendre aquesta població vulnerable, mentre que pobles veïns on hi ha instal·lades grans indústries disposen de molts diners per fer grans equipaments i més zones industrials per incrementar encara més aquests ingressos. Pobles amb problemes socials importants, i d’altres sobrats de recursos on pràcticament no tenen necessitats d’aquest tipus. Aquest model també dificulta molt la mobilitat, ja que hi ha grans volums de gent que no poden treballar on viuen i estan obligats a desplaçar-se, i aquí és on es fa evident la falta de planificació conjunta quan veiem l’escàs servei de transport públic, sobretot pel què fa als polígons industrials. El 2022 un estudi de Creacció posava unes xifres escandaloses de com la disponibilitat de transport públic entre cada municipi i els centres d’ensenyament de secundària feia caure dràsticament les possibilitats d’assolir aquests nivells de formació a la majoria del jovent quan deixa de ser obligatòria.
També hem vist l’antiga fàbrica de tèxtil de Can Riva, que el Pla Director Urbanístic de les Colònies Tèxtils del Ter i del Freser obliga a conservar parcialment, i que l’actual pla urbanístic farà desaparèixer pràcticament per complet sense seguir el que demana el Pla Director.
De la mà d’Osona amb Bici hem vist les obres del nou carril bici que de moment connectarà la Gleva amb el Despujol seguint l’antiga N-152. Aquest tram de carril bici és tot just el primer del Pla de vies ciclables de la Plana de Vic que el consell comarcal d’Osona va aprovar ja fa 5 anys. Aquest pla contempla fer uns 150 quilòmetres de camins i carrils bici per interconnectar els diferents municipis i serveis amb aquest mitjà de transport sostenible. Juntament amb la manca de transport públic, les dificultats per moure’s en bicicleta tant dins de la majoria de municipis com per anar d’un a l’altre, fa que la comarca d’Osona estigui a la cua en l’ús de mobilitat sostenible, amb els problemes competitius que això suposa per la nostra comarca, ja que la gran majoria de població necessita el cotxe pel seu dia a dia i els problemes de mobilitat i de salut que això comporta degut a la contaminació de l’aire que ja sabem que és molt elevada a la nostra comarca.
Tenim previst fer la tercera i última sessió d’aquest cicle el mes vinent a Roda de Ter per veure la zona que podria quedar afectada per la variant que una part de la població reclama: camps de conreu i masies, i l’aiguabarreig del Gurri i el Ter, entre d’altres recursos naturals d’alt valor.
