Caminada pel camí de Folgueroles a Tavèrnoles

 

Aquest diumenge 14 d'abril la plataforma Per una Plana Viva organitzem una caminada pel Camí de Folgueroles a Tavèrnoles, per conèixer l'alternativa que proposem a la carretera projectada per la Diputació de Barcelona.

Sortida: a les 10 del matí a la plaça Jacint Verdaguer de Folgueroles

Durada: 2 hores

Us hi esperem!

Opinió | Despertem! La pagesia també necessita als consumidors

La pagesia ha fet sentir la seva veu. Han sortit al carrer amb milers de tractors per reclamar dignitat i respecte per la seva professió i una rebaixa de l’excés de burocràcia, que els ofega i desencoratja. Un clam unitari, que ha aglutinat diferents subsectors, orígens, ideologies, inclinacions i sensibilitats. Gent de totes les edats, noies, joves, neorurals, pagesos de tota la vida, convencionals, agroecològics... reflectint la pluralitat i diversitat del sector. Tots a una. Autoorganitzant-se des de les bases. El 15M de la pagesia. Quelcom mai vist.

Les seves concentracions, voluminoses i pacifiques, ens han emocionat i han despertat la simpatia de la població. Han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, debats i tertúlies. Els aplaudim. Ells són els nostres herois de la setmana. Ells són els que ens endrecen el paisatge, els que cuiden boscos per prevenir incendis, els que ens alimenten...

Els que ens alimenten...? Malauradament cada cop menys... Cada cop el que ens posem al plat ve de més lluny (de fora del país i de fora d’Europa) i està més desvinculat del nostre entorn. Es calcula que la suma de tots els ingredients que formen un àpat mitjà han recorregut 4.500 quilòmetres fins arribar a casa nostra. El sistema imperant corporativista empeny cap a una alimentació globalitzada, homogènia, industrialitzada, deslocalitzada i plastificada. Així va desapareixent la gent del camp i els aliments viatgen d’una punta a l’altra del planeta incansablement. Mentrestant, el consumidor, desinformat i mandrós, és còmplice d’aquesta pel·lícula que li passa per davant. Es deixa portar, acomodant-se a les noves tendències, sense plantejar-se què implica. Amb això perdem qualitat, salut, paisatge, biodiversitat, sabors, identitat i cultura.

Despertem! Tenim el dret d’exigir una alimentació veritablement sostenible, justa i saludable, basada en les petites explotacions vinculades al territori, que abasteixin els sistemes alimentaris locals. I és el nostre deure fer-ho. Ens hi va molt.

El que està ara realment en joc és la pugna entre dos models productius i alimentaris. Un model agroalimentari d’interès general, que és sosté en la pagesia que alimenta la seva població circumdant, de forma justa i sostenible. O bé un model agroindustrial, mercantilitzat, despersonalitzat, deslocalitzat, fonamentat en l’agronegoci i els tractats de lliure comerç.

Per tant, no tan sols cal que aplaudim la pagesia que aquests dies es manifesta, sinó que hem d’unir-nos a ells, per exigir un marc alimentari just, sostenible i saludable, basat en la pagesia i els circuits alimentaris de proximitat. Ens hi juguem molt. Potser no compartim el 100% de les seves reivindicacions, potser caldrà acompanyar la transició d’algunes explotacions. Però hem de ser-hi.

I també, no ho oblidem, tinguem present que consumir és un acte polític quotidià molt important. Cada dia votem amb la forquilla, a favor d’un model alimentari o altre. Així doncs, omplim la nostra cistella de la compra amb productes enriquidors, de proximitat, de temporada i saludables. Tots hi sortirem guanyant.

Ester Comas. Enginyera agrònoma i membre de la plataforma Per una Plana Viva

Videofòrum Documental PERIFERIA

PARLEM DE LA PLANA DEL DEMÀ

El proper divendres 16 de febrer de 6 a 8 de la tarda al Centre Cívic Joan Triadú de Vic, la plataforma Per una plana viva! projectarà el documental PERIFERIA, un cas de força popular.

Després amb la participació d'en Jordi Valls, un dels seus promotors, s'obrirà un debat per agafar inspiració a l'hora de construir col·lectivament el Pla per la Plana.

Sinopsis Periferia: https://www.filmin.es/pelicula/periferia

Si t'animes, inscriu-te aquí: https://ja.cat/6S2Za

Per una plana viva presentem al·legacions a l’estudi que vol convertir el camí entre Folgueroles i Tavèrnoles en carretera

 > Veure document al·legacions

Aquesta setmana diverses entitats membres de la plataforma Per una plana viva! hem presentat al·legacions a l’estudi que la Diputació de Barcelona ha tret a exposició pública durant aquest mes de gener, per convertir l’actual camí rural que comunica el nucli de Folgueroles amb Tavèrnoles en una carretera.

Durant les darreres setmanes ens hem reunit tant amb entitats i persones dels dos municipis, com amb els seus alcaldes. D’aquestes reunions n’hem copsat que hi ha un interès per part de les persones que utilitzen aquesta via per millorar-ne la seguretat, concretament en un parell de punts on hi ha poca visibilitat i també perquè en d’altres punts l’amplada és insuficient per creuar-se dos vehicles.

La raó per la que hem presentat al·legacions a aquest estudi és perquè el projecte és totalment obsolet, respon a les polítiques que es feien anys enrere quan només es pensava en augmentar infraestructures per facilitar l’accés amb cotxe a tot arreu, sense tenir en compte ni l’emergència climàtica ni l’impacte que aquestes vies tenen en el medi natural, el mosaic rural i el territori on s’implanten.

La nostra conclusió és que aquest projecte no resoldrà en cap cas els problemes de seguretat que denuncien els actuals usuaris, sinó ben bé al contrari: eixamplar la carretera fins als 6 metres induirà a augmentar encara més la velocitat a la que s’hi circula, i a més l’estudi no dóna cap solució als nombrosos vianants i ciclistes que actualment utilitzen la via. També cal dir que en l’estudi, tot i que se’n parla, en cap moment quantifica aquests vianants i ciclistes, que nosaltres hem comprovat que són força nombrosos, doncs hi desemboquen diversos camins rurals, i també hi transcorre un tram del PR-50 de Vic a Sant Pere de Casserres i la Ruta Verdagueriana de Folgueroles, que ara hauran de passar per una carretera molt més insegura per aquest tipus d’usuaris. Tampoc es justifica de cap manera la costosa ampliació de capacitat d’una via on no hi passen ni 1.000 cotxes al dia. No planteja cap alternativa amb transport públic regular o escolar que reduiria substancialment l’ús de vehicles privats, la qual cosa augmentaria la seguretat, ni tampoc fa cap esment a la deficitària connexió de Tavèrnoles amb Vic mitjançant transport públic (dues expedicions setmanals en cada sentit), i cap connexió ni amb Tavèrnoles ni amb Sant Julià de Vilatorta on hi ha les escoles i altres serveis propers.

És més que probable que la nova carretera serveixi de reclam perquè augmenti el volum de trànsit, cosa que també afectarà negativament al nucli de Folgueroles que no està preparat perquè augmenti el nombre de vehicles que el creuen, la qual cosa pot acabar avocant a les administracions a acabar fent una variant per treure aquest increment de trànsit, la qual trinxaria encara més el territori al voltant del poble.

Ens ha sorprès que l’estudi tampoc fa cap valoració de l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte, tot i estar a tocar de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Tot i l’absència d’informació al respecte, dels plànols en deduïm que s’hauran de tallar més de 40 arbres per permetre l’eixamplament. Cal tenir en compte que el camí actualment està en un entorn rural d’alt valor agrícola i natural, on hi ha censades diverses parelles d’òlibes, animal protegit a Catalunya. Sabem que l’augment de velocitat dels vehicles que passen per aquest camí, juntament amb l’eliminació d’alguns dels arbres que l’envolten, augmentarà substancialment el risc de què aquests rapinyaires nocturns siguin atropellats al volar prop de la nova carretera.

Per aquestes raons, i d’altres, demanem que es desestimi aquest projecte tant ambiciós, sobredimensionat i injustificat, i que es portin a terme petites intervencions puntuals per corregir els revolts més tancats per millorar-ne la visibilitat, i es creïn alguns punts d’eixamplament per facilitar el creuament de dos vehicles. En el cas que aquesta solució que proposem no sigui acceptada, demanem que la nova carretera es redimensioni molt més d’acord amb el camí rural que és ara, per ús veïnal, agrícola, vianants i bicicletes amb una carretera 2-1, que és una modalitat de carretera rural, més estreta que les carreteres convencionals que la diputació ja ha implantat, per exemple, al Penedès, i on la mobilitat activa té prioritat respecte els vehicles motoritzats, que d’aquesta manera han de mantenir una velocitat reduïda, augmentant la seguretat de tots els usuaris de la via.

Opinió | De camí rural a carretera comarcal

DE CAMÍ RURAL A CARRETERA COMARCAL
Projecte d’ampliació del camí entre Folgueroles i Tavèrnoles

A la plana de Vic hi ha un munt de camins rurals que uneixen els pobles, envoltats de camps i zones agrícoles. Això fa de la nostra comarca un indret singular, amb un alt valor paisatgístic i ecològic. Però, què passa quan aquests camins es  converteixen en carreteres? Doncs que perdem molts dels valors d’aquest mosaic tan divers, i el territori ens va quedant més i més compartimentat i enquitranat.

Actualment, la Diputació de Barcelona té sobre la taula un estudi informatiu per convertir el camí que va de Folgueroles a Tavèrnoles en una carretera de “veritat”. L’estudi preveu eixamplar i modificar el traçat actual del camí, per transformar-lo en una carretera de 6 metres d’amplada. Aquest projecte només té en compte el pas de cotxes i camions, i no dona alternatives als vianants i ciclistes que utilitzen la via a diari, i que són força nombrosos. Cal esmentar que aquest camí està inclòs en el Pla de Vies Pedalables de la Plana de Vic, que va aprovar el Consell Comarcal, i l’estudi no ho ha tingut en compte.

Les entitats que formem la plataforma Per Una Plana Viva creiem innecessari i contraproduent aquest projecte, ja que va en contra de la lògica mediambiental actual.

D’entrada, el camí que es vol ampliar és un camí curt (1,5 km), que ja està asfaltat i on el volum de trànsit és molt baix (800-900 vehicles diaris). Un eixamplament comportaria un increment de la velocitat de circulació, augmentant el risc per als mateixos conductors, per a ciclistes i per a vianants. També faria augmentar la mobilitat motoritzada, incrementant la contaminació de la zona i el nombre de vehicles dins del nucli urbà de Folgueroles.

Tampoc veiem clar com es resoldrà l’entrada a Folgueroles. En aquest punt, la carretera formaria un coll d’ampolla que, juntament amb el previsible increment de trànsit pel centre del poble, podria ser l’excusa per a demanar una futura variant que destrossés encara més el territori.

Per poder eixamplar el camí, l’estudi actual preveu la tala d’una quarantena d’arbres majestuosos, a tocar dels límits de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Tot plegat provocaria un fort impacte ambiental (paisatgístic, acústic, d'hàbitats, etc.) en una zona que té un alt valor ecològic. El camí creua tres territoris d’òliba, que és una espècie protegida a Catalunya, i l’augment de vehicles suposaria un increment del risc d’atropellament per a aquesta espècie.

Si la raó per executar l’obra és la seguretat a la carretera, considerem que hi ha altres mesures que es poden prendre per tal d’evitar accidents. Una opció seria la d’intercalar zones amples i estretes per facilitar el pas de vehicles que es creuen. Una altra solució, si l’obra s’acaba fent, podria ser la que proposa Osona amb Bici: fer una “carretera 2-1”, on la prioritat és per als vianants i les bicicletes, i permet el pas de vehicles a motor per un sol carril al mig. Si els vehicles es creuen, un dels dos vehicles ocupa el carril bici de manera momentània si aquest està lliure. Recentment, la pròpia Diputació ha fet una carretera 2-1 en un camí de l’Alt Penedès. També caldria apostar pel transport públic de la zona que, actualment és quasi inexistent. A Tavèrnoles hi ha tan sols 2 busos per sentit cap a Vic en tota la setmana, i no n’hi ha cap en direcció a Folgueroles o Sant Julià.

Així doncs, tenint en compte que ens trobem en una emergència global en molts àmbits: contaminació de l’aire, de l’aigua, pèrdua de biodiversitat, sequera, escalfament global, etc. podríem trobar maneres més respectuoses i adaptades a un entorn rural de baixa capacitat, com seria aquest cas; menys agressives amb l’espai natural i que fomentessin una mobilitat més sostenible.

Marga Pou
Membre de la plataforma Per una plana viva!
19 de gener de 2024

Xerrada al Voltreganès: Com serà el poble on vius?

La Plana de Vic, aquell petit paradís de què parlava el poeta Verdaguer, en pocs anys ha sofert grans transformacions, amb tots els aqüífers d'aigua contaminats i cada cop més eixuts, amb un aire gairebé irrespirable que ens posa al podi de les regions amb pitjor qualitat de l'aire d'Europa, i amb la terra fèrtil al llindar d'esdevenir anecdòtica, en una plana històricament agrícola.

Mentrestant, cada municipi continua fent previsions urbanístiques de creixement, amb noves barriades, nous polígons i fins i tot noves carreteres. Sense cap coordinació ni visió de conjunt, l'urbanisme a la Plana de Vic segueix sent una eina més de finançament municipal, que no pas per plantejar solucions als reptes col.lectius que tenim.

Per això des de la plataforma Per una Plana Viva! us convidem a participar de la xerrada "Com serà el poble on vius?", el proper divendres 19 de gener, a 2/4 de 7 del vespre, a la Casa Museu del Voltreganès a les Masies de Voltregà (Vinyoles). 

A la xerrada analitzarem què ha passat els últims anys, com planifiquem els nostres pobles i buscarem alternatives urbanístiques amb la implicació i la complicitat de la gent.

L'acte comptarà amb les intervencions de:

18.30h Marta Carrasco (Urbanisme i sostenibilitat. Planifiquem pobles vius)
18.50h Helena Majó (Creixement urbà a la Plana de Vic
19.10h Gerard Serrat (Fer nostre l'urbanisme)
Tot seguit: Visita a l'exposició etnogràfica de la Casa Museu del Voltreganès.

Vine i participa Per una Plana Viva!

Reunió de Per una plana viva!

Com volem la Plana de Vic? Ens trobem les entitats i gent de Per una plana viva per avançar i marcar els propers objectius per un canvi de planificació territorial que protegeixi els espais naturals i els terrenys agrícoles.